dilluns, 8 de març del 2010

SEMINARI, 4a sessió

PORTAFOLI DOCENT

Aquest portafoli, és realitzat com a resum del treball que hem dut a terme al llarg del curs d'interins de 2009. Aquest curs, ha tingut la peculiaritat que s'ha realitzat mitjançant un blog. Dins aquest blog, hem penjat les activitats que realitzavem durant el curs i gràcies al blog "mare" (www.cursinterins2009.blogspot.com) hem pogut tenir actualitzades les activitats que haviem de realitzar i tenir un recull del material que ens donaven a l'aula.

La primera part del portafoli es basarà en una introducció, aquesta serà tan sobre el meu propi context i experiència previa, com en el context on treballo.

La segona part, es refereix als materials. Aquí hi aporto materials propis, activitats que he realitzat, informació d'interés, experiències o activitats dels companys de claustre i del curset. I per últim, en aquest apartat també hi afegirem els materials del curs de formació.

A continuació, hi trobarem l'apartat referent al blog. Tant les activitats aportades al blog com una reflexió sobre el desenvolupament del blog i les seves possibilitats a l'aula.

Per finalitzar el portafoli docent, hi haurà les reflexions finals. Sobre les aportacions que ens ha ofert aquest curset i, potser la part més complicada, una reflexió sobre la pròpia pràctica docent.

En el meu cas la presentació he volgut fer-la sobre un tema que m'interessa en gran mesura. Les intel·ligències múltiples. A l'aula ens trobem tot tipus d'alumnes. Moltes vegades els mestres, i de vegades els pròpis pares, deixen de banda un/a alumne/a doncs creuen, erroneament, que no poden aconseguir fer res per ell/a. Això, ha de canviar. Tothom té una capacitat que el fa sobresortir, que el fa, d'alguna manera, especial. I cap capacitat, o intel·ligència múltiple, és millor que les altres. La nostra feina és trobar un lloc per a cada alumne/a, un lloc o una activitat on es sentin cómodes i motivats alhora.

dijous, 4 de març del 2010

TALLER: EDUCACIÓ EMOCIONAL I SALUT DOCENT

educació emocional i salut docent ">

Seminari. 3a Sessió: Programacions

programacio ">

TALLER 3: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I EL SEU TRACTAMENT DES DE L'AVALUACIÓ

Video Divers It At ">



He trobat un video al youtube que crec que exemplifica molt bé la lluita contra el racisme i la gran perdua de temps que suposa discriminar algú pel color de la seva pell, del seu cabell...




dissabte, 16 de gener del 2010

ARTICLE D'OPINIÓ

Avui m'han enviat un article de l'Avui, que realment, m'ha ofés profundament. Sobretot perque, en altres paraules, ens diu dropos. Bé, personalment, jo estic realizant tres cursets i preparant-me per les oposicions, cosa que em deixa ben poc temps per no fer res.
A opinió meva, aquest periodista té poc coneixement de causa, a veure què us sembla a vosaltres.



I si no ens agrada esquiar, què?
Ja hem resolt el problema que teníem amb el calendari escolar. Resulta que la conselleria d’Ensenyament volia que el retorn de les vacances d’estiu es fes en unes dates homologables a la dels països civilitzats del planeta Terra, però als sindicats de mestres (i mestresses) no els sortia (ni els surt) d’allà mateix cedir cap dels seus privilegis de mariscals (i mariscales). Solució? Avançar una setmana el curs pel davant i posar a meitat del segon trimestre una setmana de vacances, no fos cas que a ses excel·lències se’ls herniés el morro per haver de pencar una setmana més. D’aquest bonic invent en diuen “la setmana blanca”.

Això de la setmana blanca ho fan a l’Europa de París cap amunt, per entendre’ns geogràficament, on de l’octubre a l’abril hi fot un fred que el óssos polars van amb bufanda. Allà existeix una cultura de la neu i al costat de casa tenen una pista (o dues) d’esquí i és normal que el seu calendari s’adapti a la seva realitat. Però aquí, que som a la mediterrània de les oliveres i els pins, l’única setmana blanca que coneixem és la que suposem quan llegim que l’Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món..., no sé si m’explico.

Total, que per resoldre un problema
d’una minoria inclinada a pencar tirant a poc, ens en hem d’anar tots a esquiar. Molt bé, ja estem marxant. Però, i si al meu fill (o a la meva filla) no li agrada esquiar, què? I si és al·lèrgic a la neu? I si, senzillament, no ens surt dels nassos anar a esquiar perquè ens ho digui un calendari? I si no tinc els diners per dur-l’hi? Doncs el nen (o la nena) es queda. A fer què? Diu que “activitats organitzades pels pares (i les mares)” i pagades, naturalment, per nosaltres. Tant d’interès en el tema, ja friso per llegir algun dia: “La reunió entre la conselleria d’Educació i Trineus i el sindicat USTEC-Pista Negra acaba amb 90 centímetres de neu pols”.





Si us interessa deixar la vostra opinió o llegir la d'altres mestres us deixo el enllaç.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/i_si_no_ens_agrada_esquiar_que_79384.php